Els primers líders i figures històriques fotografiats

Hi ha un instant concret en què cada figura de poder deixa d'existir només en pintura o en paraules i comença a tenir una cara real, fixada per una càmera. Aquí van tres primeres vegades: el primer president dels EUA fotografiat, la primera monarca regnant retratada, i l'home que es convertiria en la persona més fotografiada del segle XIX — no per vanitat, sinó per estratègia.

El primer president fotografiat (1843)

John Quincy Adams va ser president dels Estats Units entre 1825 i 1829, molt abans que la fotografia existís com a tècnica utilitzable. Però el 1843, ja amb 76 anys i quinze anys després de deixar la Casa Blanca, es va asseure davant la càmera de Philip Haas a Washington per a un daguerrotip — convertint-se en el primer president estatunidenc, en exercici o no, del qual es conserva una fotografia real. Adams moriria cinc anys després, el 1848, col·lapsant al mateix Capitoli mentre exercia com a congressista després de la seva presidència. És, literalment, el punt exacte on la història presidencial dels EUA passa d'estar documentada només en oli a estar-ho també en plata fotosensible.

L'home més fotografiat del segle XIX (1840s-1890s)

Frederick Douglass, nascut esclavitzat i convertit en l'abolicionista més influent dels EUA, no va deixar res a l'atzar en com el món el veia. Sabia que els diaris i caricaturistes de l'època solien representar els homes negres amb trets deliberadament deformats i degradants, així que va fer servir la fotografia — una tècnica encara nova, i per tant no contaminada per segles d'estereotip visual — com a eina política deliberada: es va fer retratar amb gest seriós, digne, mirant directament a la càmera, en més sessions que qualsevol altre estatunidenc del seu segle, superant fins i tot Lincoln. Aquest retrat de 1847-52, obra de Samuel J. Miller, és un dels primers i es conserva avui a l'Art Institute of Chicago.

La primera monarca regnant fotografiada (c. 1844-45)

La reina Victòria del Regne Unit va arribar al tron el 1837, just dos anys abans que Daguerre presentés públicament la seva tècnica fotogràfica. Aquesta imatge, d'entorn del 1844-45, la mostra al costat de la seva filla gran, la Princesa Reial — i està considerada la fotografia més antiga que es conserva de la reina. Victòria acabaria sent, amb el pas de les dècades, una monarca profundament interessada en la fotografia: va col·leccionar milers de retrats propis i de la seva família, i va ajudar, sense pretendre-ho del tot, a normalitzar la idea que la reialesa també podia — i havia de — deixar-se veure per una càmera.

Tres maneres diferents de fer servir la mateixa tècnica nova

L'interessant d'aquests tres casos no és només que fossin "els primers", sinó com de diferent va fer cadascun amb la mateixa eina acabada d'inventar: Adams es va deixar fotografiar gairebé com a curiositat d'ancià estadista; Douglass la va convertir en arma política conscient contra la caricatura racista de la seva època; Victòria la va adoptar com a afició personal que acabaria canviant com tota una monarquia es relacionava amb la seva pròpia imatge pública. Mateix invent, tres estratègies diferents — el mateix patró que continuem veient avui en com cada persona o marca decideix fer servir la imatge digital.